·
TEL. 93 453 10 80 · EMAIL info@escolamarededeudelroser.com
Per celebrar la Setmana de la Ciència, els alumnes de 4t d'ESO. van rebre els alumnes de primària, a l'entrada escolar, amb diferents experiments per ensenyar diferents aspectes de la Ciència d'una manera divertida i entretinguda. A continuació podeu observar els diferents experiments i la seva explicació.
Sorres movedisses
Quin fluïd hem generat, si sembla una arena movedissa. Aquest experiment consisteix en la barreja d'aigua i farina de blat (Maizena®) dins d'un recipient. Amb aquesta mescla es descobreix com un líquid adquireix sota pressió el comportament d'un sòlid. L'explicació científica la trobem en l'existència de fluids no newtonians. Les molècules de midó que són els components de la maizena es compacten i atrapen les molècules d'aigua fent que el fluid actuï, momentàniament, com un sòlid quan rep per exemple un impacte, pel contrari quan deixem d'aplicar aquesta força, les molècules es descompacten i recuperen la seva fluïdesa.
El ninot que es fa invisible
Ha desaparegut? Misteri o ciència. Amb un ninot dins d'una peixera d'aigua i cobrint-lo amb un simple got de vidre, Ualà, el nostre ninot es fa invisible. Comprovem davant els nostres propis ulls la desaparició. Però…
Com és possible que el ninot desaparegui? Cal començar per explicar que, quan nosaltres veiem un objecte dins de l'aigua, no veiem el propi objecte en si, sinó que veiem el reflex que crea l'objecte dins de l'aigua. Això fa que el vegem en diferents posicions, com quan fiquem un llapis a l'aigua i sembla que es trenca.
Amb aquest experiment hem anat més enllà perquè hem jugat també amb el medi gasós. El que passa és el següent: el ninot està en un got ple d'aire i la llum que reflecteix ha de passar a l'aire de l'exterior. Per tant, ocorre una doble refracció. És a dir, de l'aire del vas a l'aigua hi ha una refracció i, de l'aigua a l'aire exterior, hi ha una segona refracció. Això provoca que el reflex del ninot no arribi als nostres ulls i sembli que desapareix.
L'experiment del camaleó
Quin munt de colors!! Amb aquest experiment descobrim mitjançant els canvis de color com esdevenen les reaccions químiques d'oxidació-reducció.
El procediment parteix de barrejar en un vas de precipitats aigua (H2O) amb sucre (C6H12O6) i sosa (NaOH). En un altre recipient es dissol el permanganat de potassi (KMnO4) amb aigua. A continuació, amb l'ajut del comptagotes, es posen dues gotes d'aquesta última mescla en el vas de precipitats que contia el sucre i la sosa. I sorprenentment observem els següents canvis de color:
MORAT : És el color inicial de quan el Permanganat de potassi es dissol amb l'aigua i la sosa.
VERD: És el color obtingut quan el Permanganat reacciona amb el sucre i esdevé manganat de potassi.
MARRÓ: Esdevé l'últim color com a conseqüència de la reducció del manganat de potassi amb sucre a diòxid de manganés.
Llauna saltarina
Aconseguirem que una llauna faci saltets??? Doncs sí, els alumnes de quart ens demostren que, posant una llauna de cap per avall sobre un plat que ha estat prèviament mullat amb aigua i col·locant-la de manera que no s'escapi l'aire i quedi completament adherida a la superfície plana, aconseguim aquest efecte si apropem un encenedor. Sí, la llauna en fa saltets.
L'explicació científica correspon a que la llauna s'escalfa per culpa de l'encenedor, la temperatura a dins d'aquesta puja, i com l'aire no pot aguantar dins molt de temps perquè es dilata (és a dir, s'expandeix i ocupa més espai), ha de sortir, així que s'escaparà pel forat de la llauna, donant la sensació de fer "saltets”.
