·  TEL. 93 453 10 80 · EMAIL info@escolamarededeudelroser.com
 · 

Notícies

EL BORN DEL 1714: VISITA DELS ALUMNES DE 4t D'ESO

19-10-2016

Els grups de 4t d’ESO hem anat al Born per veure els jaciments de la història dels nostres avantpassats més propers. Així comença una ruta que ens tornar 3 segles enrere per apropar-nos a una part de la ciutat que ara podem redescobrir. El guia ens va plantejar una qüestió interessant: tothom sap què va passar l’any 1714 però… realment coneixem prou la vida a Barcelona durant els anys previs al setge?

Els objectes (vaixelles, eines de cuina, etc.) que van abandonar els habitants ubicats en l’actual Born són testimoni de l’assetjament de les tropes de Felip V. Un rei que va enderrocar aquest barri per construir la ciutadella que pretenia aturar qualsevol inici de revolta que volguessin portar a terme els catalans partidaris de Carles d’Àustria. Un barri que és testimoni de les anhelades llibertats tradicionals de la Corona d’Aragó, però també un testimoni del dia a dia de la vida dels catalans. Un temps en què el Carnestoltes encara durava mesos i el barber era respectat perquè exercia també de metge.

Just en el moment en què baixem al jaciment del Born, se’ns eriça la pell. No perquè tinguem fred, sinó perquè estem en un carrer que els barcelonins van trepitjar fa 300 anys. Una mena de Diagonal del segle XVII-XVIII, que va desaparèixer l’any 1716 i de la qual no vam tornar a saber pràcticament res fins al 2001, any en què es va exhumar aquest conjunt històric.

Mentre els peus se’ns embruten amb la sorra blanca dels caminets, intento imaginar-me com serien aquests edificis si estiguessin complets. Tot i que veiem recreacions en 3D a les pantalles en algunes parades, deambulem per un barri estret i petit. Una estretor que no ens ofega perquè tractem d’imaginar-lo amb vida: menuts jugant al carrer, verduleres barallant-se per poder vendre al carrer i els que arrenquen a córrer perquè els han enganxat jugant als daus. Tot i això, ni el fet de descobrir que ja es podia gaudir d’una xicra de xocolata amb melindros em distreu de la tristesa que destil·len aquests murs derruïts. I s’accentua encara més quan trobem un parell de bales de canó pel camí, prova de la cruesa del setge que va acabar d’arrabassar aquesta zona el 1716, quan tots els veïns van haver de marxar.

I a mesura que avancem, va molt bé que el nostre guia ens vagi explicant les increïbles històries que guarden aquests carrers, com la de l’adrogueria de la família Duran, on es podia comprar una dosi d’arsènic i una ració de melindros al mateix temps.

Al final, surto del Born amb dos pensaments. Primer, que la història sempre és present. I segon: que hi ha coses que no han canviat gens, encara que hagin passat tants anys. Almenys quan es tracta de menjar melindros.


Xarxes socials: